Bobby Seale, com Huey P. Newton, va ser un dels fundadors del Black Panther Party for Self-Defense. Vaig tenir la primera aproximació a aquest moviment revolucionari del nacionalisme negre gràcies a un monogràfic per la revista Ordint la Trama, i des de llavors no ha deixat d'entusiasmar-me. No volia aquí, però, penetrar en la gestació, la consolidació, el full de ruta, els principis, la contrainsurgència (COINTELPRO...), ni en un llarg etcètera de peculiaritats que fan d'aquest partit i de la seva implantació massiva i posterior aniquil·lació dels EUA un referent exemplificador i una font inasgostable de pràctiques de les quals aprendre.
Només vull que us centreu en les formes. Ubi sunt aquests oradors ara? La gestualitat, l'expressivitat tan pròpia de les arrels africanes... Especialment a partir del minut 5. I la última part de l'speech, com es va encenent, amunt, amunt, fins que canvia la cadència de les paraules i amb un to com més proper i còmplice llança el final:
"ah, ah, we got to stop it brothers. Let's get toghether and unified."
Els que no enteneu molt bé l'anglès o no voleu destinar temps en veure tot el vídeo (és llarg i és bàsicament al final quan es va encenent) aquí teniu un video més curt del mateix bobby també amb un genial speech.
Sabeu què penso? És aquesta punyetera moral postmoderna de la majoria dels pretesos revolucionaris contemporanis. Els líders no són cool. El poder, encara que sigui de persuassió i de discurs, corromp. Les idees bones són sempre col·lectives. I una merda.
2008-07-09
ubi sunt
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 comentaris:
No se si te l'has llegit, però pillat el llibre que ha publicat virus del mumia ab u jamal sobre els paneteres, està molt bé.
Gran discurso, con la cadencia propia del sistema métrico inglés, unida al ritmo africano... la última frase es brutal, pero a mí me gustan los 10 puntos...
Ahora me salgo del tema, una recomendación de un poeta anterior: Langston Hughes, que fue uno de los exponentes de la "Harlem Renaissance" (años 20-30). Su forma de recitar y sus textos son muy buenos, pero también aporta una visión política interesante para su época...
Un fragmento de "A New Song":
I speak in the name of the black millions
Awakening to action.
Let all others keep silent a moment
I have this word to bring,
This thing to say,
This song to sing:
Bitter was the day
When I bowed my back
Beneath the slaver's whip.
That day is past.
Bitter was the day
When I saw my children unschooled,
My young men without a voice in the world,
My women taken as the body-toys
Of a thieving people.
That day is past.
...
Petonets,
myriam
Publica un comentari a l'entrada