2008-05-27

Recomanació II

D'acoooord. Hi ha qui no vol que demori més el post del Capítol III d'"Àngel", així que és la última recomanació abans de fer-ho.

No té res a veure amb el Rap que escolto. Res a veure amb poca cosa. Poc a veure amb res. I porta 4 anyets resultant un producte extremadament comercial. Però, què cony, porto uns dies escoltant aquest paio que em va fer escoltar el Rodrigo ja farà uns mesos i m'agrada.

La cançó recomanada, després d'haver explorat a fons "A Grand don't come for free" de 2004 i l'últim "The hardest way to make an easy living", de 2006, és (ho lamento) la més coneguda:
Dry your eyes (lletra aquí) Tot i això, si teniu temps, feu una ullada també a Blinded by the light. Impactant l'accent de Birminghan, eh? Acostumades com estem a escoltar l'accent ianqui...

La lletra no és molt original. El flow, dins d'uns paràmetres molt tancats (2 versos per acord, a excepció de a la tornada i a algun lloc més) està força bé però no mata. Així que, certament, no ha estat fàcil saber què és el què m'ha enganxat d'aquest tema. Però ara ja ho sé.

Ja direu què us sembla.

Ah, i no patiu per la Tona. O sí, no sé. La Tona em cau bé, en realitat. O no, no ho sé.

2008-05-25

Morir pel poble és viure per sempre

Avui pensava penjar una nova peça musical recuperada de fa un temps. Hagués estat una immensa imbecilitat fer-ho; la força fariana ha confirmat el què l'exèrcit colombià (el qual ens resistiem a creure) ja havia avançat: Manuel Marulanda Vélez, Comandant i cofundador de les FARC, ha mort.

Demà ningú desfilarà per la plaça Sant Roc, ni la plaça Sant Jaume, ni per cap de les places dels ajuntaments del nostre petit país merdós. Cap minut de silenci. Cap llacet. Ben mirat, la lectura que ha fet avui al migdia de l'existència de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia-Exèrcit del poble l'informatiu d'A3 ha estat prou aclaridora de la visió que volen que tinguem dels companys bolivarians: "...Han pasado de ser un movimiento comunista a una narcoguerrilla terrorista."

Jo, personalment, surto a donar una volta i m'arribo a l'Ajuntament ara mateix. S'ha de pensar en l'exemple perquè tingui efectes exemplificadors, encara que sigui sota la pluja i en un diumenge de merda com aquest. Algú s'hi apunta?

Aquest és el missatge dels camarades després de la mort de Marulanda:

2008-05-23

Recomanació I

Escolteu aquesta cançó i seguiu la lletra, per favor... És dels fragments de rap que més vegades he escoltat a la vida (la segona estrofa) i fins i tot ara que ja me'l sé de memòria m'encanta. La col·locació de les rimes, aparentment repetitives, però amb el joc amb diferents terminacions en els mateixos versos, les rimes creuades, la cadència llarga en dues grans estructures.... és brutal. Feu l'exercici de seguir la lletra en veu alta i disfruteu. Envejós dels que descubriu ara aquest tema, us envio una abraçadeta. Seguim en contacte. A veure si avui no plou i podem riure una estoneta al concert dels germanets Pirat's i Revolta 21 al meu barri. Fa dies que treballem dur i avui la liarem segur...


Broken wing, Qwel and maker, del disc "The harvest", 2004


Aquí teniu la lletra. Màxima atenció a la segona estrofa... La part incomparable. És aquesta:

He who's living in vain, though it's given us blang
And paints life in image, gimmicks in this splintering frame
Tainted gift, that fallen angel clipped, crippled and lame
Limpin for sympathy, bitch-like, but his riddle's his name
His fiddle dribbles out the brittlest twang, the vain cynical
Derail the faith train to enflame your fame, literal
Brang pain, vain to maintain the slaves brainsand
claims of brave ways, but can't stay safe and hidden though

(i per si no en tenieu prou..)

It's either beefin or vegans or white Jesus in the middle road
Posed for sold simpletons
Frozen in a glimpse of hope
Focus dimmed and interscoped
Floatin winter's splintered boat
Notice hiss in intervals
Lotus twigs and integrals
Known as bitch to flitty hoes
Golden grip and fixing votes
Sold us six in Christmas "ho's"
Broken scripts and videos
Jokin jist skinny bows
Locin shitty city folk
Hopin if the kiddies quoteT
hey'll see him as the pinnacle
Yah

(on the ground) Wonder how with no wings, but we'll both fly
Only a fool would bring war on the Most High
(is that your broken wing)
Is that your broken wing? misery lovin company, huh?
Hopin we both die

2008-05-14

bocí I. Qui no s'enroca...

Començo amb la música.



La idea de fer aquest track sorgeix un dia a la feina; Una amiga em recomana "Roads", de Portishead, i escoltant-la penso que el "sinte" del principi ben retalladet i retocadet, amb un beat senzill i ben arranjat podria ser l'embrió d'una bona instrumental... Al final resulta ser més aviat l'embrió d'un bon experiment perquè em comprometo a portar-li l'endemà a la feina una prova que faré aquella mateixa nit.

Recordo que va ser un dimarts perquè tocava gravar infotrama, i just abans de fer-ho ja vaig tenir temps de samplejar, composar un beat tranquil, ajustar-li el sàmpler i idear i enregistrar un parell de guitarres (casualment portava l'acústica al cotxe).
Arriben el Moi, el Sorolla i el Bone a la ràdio i, perquè enganyar-nos, escapcen una mica el moment. Gravem el programa i a la una de la nit escolto la feina feta i em proposo escriure allà mateix, no destinar-hi gaire temps, gravar-ho allà mateix, no destinar-hi gaire més recursos que un mic atrotinadet de la ràdio i... acabar-lo allà mateix.

Per això és un experiment. Està feta amb pressa, escrita amb rima però sense col·locar-la durant l'escriptura, i gravada d'una sola presa, improvitzant el "flow" completament. Les segones veus les he gravat dies després, a casa, però no violen l'esperit original de la paraula fresca i viva.

Per mi és una prova que a l'hora d'escriure, com en tot a la vida, els esquemes preestablerts poden ser un recurs però també un impediment perquè aflorin noves formes. Semiimprovització, com diria el Patxi (
Vazili, per qui no el conegui, un amic de Sabadell que escriu i rapeja com ningú i que, com les persones importants, és tímid, motiu pel qual diu no voler trepitjar mai un escenari).

Recordo que era dimarts. Dimarts i tretze, perquè ho diu la lletra. I recordo que parlava d'algú a qui vaig estar una bona temporada seguint-li el rastre mentre s'amagava als marges per espantar-me només a vegades i només per espantar-me. Ara ja ens hem separat del tot, però li agraeixo haver-me fet recordar aquesta cançó-glaçó, el nom de la qual, casualment, té tant a veure amb la idea d'aquest blog: "Roads".


Si vols descarregar el tema,
aquí el tens.