No tinc paraules

No tinc paraules pot ser la resposta a una proposició original escrita en una tarjeteta en una nit de patxanga al bar La República. I fructífera (;))

Però... no ti... pa.... (snif) aules també pot ser una expressió de catalanitat. Només em cago en España. Ala. Estic de dol. Fins demà.

Nada pensado

Xtragos, juntament amb HacheKa, conformen el combo de productors i mc's de Saragossa de nom GROSSOMODO.

Librepensador és el primer disc (lliure, llicenciat sota Creative Commons) del primer d'ells en solitari i em va enganxar ara fa uns mesos nit i dia. I aquest cap de setmana l'he recuperat amb força.

Jo, per obrir boca, us deixo aquí l'últim tema del disc, "Nada pensado" (lletra aquí). No és molt representativa del treball perquè és la meś substancial, amb diferència, a nivell de discurs. Tot i això, la lleugeresa de la resta de temes i temàtiques no deixa indiferent. Està molt ben rimat. Nada pensado, a més d'estar ben rimada, és per mi dels millors temes de rap escrits en español.

Si cliqueu a la imatge us descarregareu el disc sencer.



Per cert, ens veurem el dia 10 de juliol a la Sala Clap de Mataró amb la Keny Arkana? Potser un dels concerts més bonics d'AtV, només per la quantitat de camaraderia que es presentarà a la sala. Pels que pregunteu, a la web del Festival Cruïlla de les Cultures es poden comprar entrades anticipades.

El concert d'ahir de Jack Johnson, molt gran. El taller de rap per nanos que començo dimarts a la Biblioteca del Bon Pastor, ja us comentaré si també.
Fins ara.

+ Rap bo en català contra tots els pronòstics

Tornat, descansat i assolellat, i amb el permís telefònic matinal del senyor Roca, deixeu-me que us recomani aquest gran paio que flueix com el veterà melòman que és. És un colega de Súria tot i que la seva col·lecció de vinils ocupa més d'un terme municipal, i per qui no el conegui, ens vam conèixer a la UAB i és l'MF Doom català. Enric Roca, a.k.a. "el Gordo del puro".

Tothom atent perquè en breu penjarà una nova referència a l'space. L'altre referència que espero amb ganes des de fa temps és la del Vazili, que ja he recomanat altres vegades en aquest espai, l'enllaç amb l'espai del qual trobareu a la columna d'amics. Aquest cap de setmana gravarem una col·laboració amb el què penso que pot ser la millor maqueta feta fins ara en la nostra llengua.

Breu, avui. A la nit miraré de penjar el somnisdesperts de la setmana. Fins ara!

Tastet d'una nova lletra

Estaré una setmaneta una mica desconnectat del bloc perquè marxo de viatget i no vull ni telèfons ni xarxa ni res.

Així que només dues coses abans de desaparèixer temporalment; La primera són només uns versos d'un nou tema que penso que estarà prou bé. Aquest d'AtV.

....

Tranqui, també pots passar l'escombra

ara que saps com d'humiliant pot ser voler fer-me ombra.

Tinc la cambra a la penombra sense timbre per parir cada cogombre

i a tu te'n queden per setembre. Pregunto a l'aire, com es pot ser tan cínic,

mentre els bros de debò s'enfoten del l'estil beatnik,

cauen els quintos com el dòlar,

sangra el cap d'un guiri que ravaleja pel sònar, moment únic

....

Temàtica lleugera. El flow crec que parteixxxxx. I l'altra, mireu que m'ha fet arribar l'amic Rodrigo en relació al text introductori del bloc, el de la capçalera:

Les rates són la impertinència més barata i fal·liforme, però és fàcil desenpallegar-se'n. No totes s'emporren com les petardes del banc de la plaça, i fins i tot (passa'm un calo) algunes es poden crujir i dibuixar una bisectriu en un assumpte entre paios i paies de demència ratejadora. Quan un got evita ser ratejat, i mastegot, quan un rot endinsa un ham sotaterra per pescar entre la multitud, el millor que pot fer és provar salmó i ser lacón entre les rates.

Per si algú s'havia perdut idolatrant a Pere Gimferrer perquè desconeix el pòtul aquest de Sants. The one and only Ro. Ningú es riu de la gent amb més classe. ;) Amunt At Versaris!

Summer warmed the open window of her honeymoon

Que les aparences enganyen és una aportació del coneixement ordinari a la qual, amb el temps, un dóna la dimensió que li pertoca: la d'enorme certesa. Hi penso quan, com aquest cap de setmana, m'adono que tot i que aparentment les coses poden torçar-se per si soles, una pretèrita mala tria o la incompetència generalitzada en múltiples preferències guarden una bona dosi de responsabilitat i es reivindiquen des de les butxaques descosides de la memòria.

Llavors, en el penediment poc concís i escèptic (potser infonamentat?), tot s'explica molt més fàcilment: Ens hem fet grans, però també inútils, si no trobem ningú de matinada en un dilluns d'insomni com avui a qui creiem prou disposat a escoltar-nos plorar des de l'altra banda del telèfon. El molestaré. La molestaré.

Al cap i a la fi, no ens passa res. Només hem escoltat aquesta cançó, hem llegit la lletra i hem pensat en la mare. I en la significació de "sol" sense tabús. I demà arribarem tard a la feina segur...

"Passing afternoon", Iron & Wine


There are times that walk from you like some passing afternoon
Summer warmed the open window of her honeymoon
And she chose a yard to burn but the ground remembers her
Wooden spoons, her children stir her Bougainvillea blooms

There are things that drift away like our endless, numbered days
Autumn blew the quilt right off the perfect bed she made
And she's chosen to believe in the hymns her mother sings
Sunday pulls its children from their piles of fallen leaves

There are sailing ships that pass all our bodies in the grass
Springtime calls her children 'till she let's them go at last
And she's chosen where to be, though she's lost her wedding ring
Somewhere near her misplaced jar of Bougainvillea seeds

There are things we can't recall, blind as night that finds us all
Winter tucks her children in, her fragile china dolls
But my hands remember hers, rolling 'round the shaded ferns
Naked arms, her secrets still like songs I'd never learned

There are names across the sea, only now I do believe
Sometimes, with the windows closed, she'll sit and think of me
But she'll mend his tattered clothes and they'll kiss as if they know
A baby sleeps in all our bones, so scared to be alone

Chávez, els testos, les pixades i les ingerències

Deixeu que em faci ressò d'un fragment d'entrevista al gran James Petras sobre les últimes declaracions del President de la República Bolivariana de Venezuela, Hugo Rafael Chávez Frías, en les quals peticionava (per no dir exigia) a les FARC que alliberessin a tots els hostatges en mans de la guerrilla, al temps que censurava la validesa de la lluita armada guerrillera. Es tracta d'una ràdio, Cafe Stereo, de conviccions profundament bolivarianes, així que ningú pot dubtar que les crítiques a la recent ingerència de Chávez en la realitat Colombiana tingui cap tint burgès o reaccionari.


Personalment, no crec que ara sigui el moment de tirar la cavalleria per sobre del President de Venezuela. Crec que són molts els factors que expliquen (no justifiquen) el seu darrer posicionament (molt similar, per cert, al que ha vingut tenint com comenta Petras la República Socialista de Cubga) però atribuïr a l'existència de les FARC i el moviment guerriller en extensió la responsabilitat de la repressió imperialista ianqui és més que un vulgar despropòsit: És un obús a la línia de flotació del projecte farià, encara que sigui en projecció d'unes futures negociacions amb l'estat.



Parlant amb gent de Venezuela (especialment de la Lliga Socialista), recordo que em van dir que no comprenien la línia política de les FARC, perquè a la pràctica acabava esdevenint un projecte sense voluntat de poder, de prendre'l, objectiu (jo també ho penso) final de qualsevol projecte revolucionari. Es pot ser crític amb la realitat revolucionària de Colòmbia, com també amb la de Venezuela, però mai en pro de la diplomàcia, l'estabilitat o l'estratègia (per molt ben intencionada que sigui) es poden sacrificar les aspiracions d'un moviment amb més de quaranta anys de història i deixar a la mà de déu els seus veritables hostatges (aquests sí) abandonats i destruïts en les presons de la liberalfeixista Colòmbia d'Uribe. Aquí teniu això, feu-hi una ullada:







Chury: Buen día Petras como te va...

Petras: Es un buen día aquí en la naturaleza pero me parece un día no muy alegre en relación a las últimas declaraciones del presidente Chávez

Chury: Esa era la pregunta que tenía para plantearte justamente...

Petras: Aquí toda la gran prensa burguesa está dando mucha importancia y muy favorable a las denuncias de las FARC y las exigencias e intervenciones que el presidente Chávez está haciendo y es un choque imagino para mucha gente frente a la agresividad que está persiguiendo esta política

Chury: Concretamente si yo te pregunto desde aquí, desde el sur y la interpretación que se hace a través de los distintos canales de información uno diría que no puede obviar una pregunta que está destacada en todos los diarios y en todos los medios, y es que Chávez le pide a las FARC que entregue todos los rehenes y se desmovilicen a cambio de nada y que ellos son la excusa además, las FARC, de la presencia imperialista en la región. Yo no sé si esa lectura es la que se hace realmente...

Petras: Es puro estalinismo, eso de decir que un grupo insurgente de 40 años de lucha está haciendo el juego del imperialismo es pura bobería, el imperialismo funciona bastante bien en Venezuela sin necesidad de un movimiento guerrillero, como sabes debe entender precisamente por el papel que juegan en el golpe del 2002 y todas las políticas desde este momento y están funcionando en muchas partes del mundo donde hay cualquier gobierno guerrillero o lo que sea y decir que la lucha armada de las FARC es un pretexto para el imperialismo es pura estupidez y tengo que decirlo. Y otra cosa más, Chávez no explica cómo las FARC puede entregar los presos cuando tiene 500 guerrilleros pudriéndose, torturados, mal nutridos, enfermos en los sótanos de las prisiones de Uribe, yo creo que mi pregunta es por qué el presidente Chávez quiere sacrificar las vidas de los presos guerrilleros para tomar las banderas de Uribe, Sarkozy, etcétera, una entrega total unilateral.

Segunda pregunta, es si Chávez entiende que la última vez que guerrilleros de las FARC bajaron a la lucha electoral fueron masacrados y quiero preguntar si él está dispuesto a garantizar la vida de guerrilleros que tratan de entrar a la vida política electoral frente a los paramilitares y militares que siguen en esta semana pasada matando sindicalistas no guerrilleros.

Y tercero, quiero saber si lo que Chávez pide es que los guerrilleros imiten la política de Centroamérica donde en El Salvador y Guatemala y otros firmaron pactos de paz abandonaron la lucha armada y no cambiaron nada, la miseria en El Salvador y Guatemala es tan peor que antes que la mitad del país han salido para Europa, se han ido para Norteamérica, a México, lo que sea, mientras el proceso de paz satisface la burguesía, las grandes mayorías quedan con todas sus exigencias y sacrificios no cumplidos y lo que es peor, el número de muertos en Guatemala y El Salvador desde el acuerdo de paz supera los muertos en la guerra de guerrillas, es decir que cada año hay ocho o nueve mil homicidios en estos países porque los desmovilizados no encuentran trabajo, muchos entraron en la delincuencia y hay cruce de tiros entre diferentes bandas. No sé si Chávez está preocupado por los muertos como producto de la miseria que surge después de los pactos de paz, pero uno debe tomar estos hechos en cuenta.

Y finalmente creo que la política de Chávez es exactamente, exactamente el discurso que Felipe Pérez Roque el canciller de Cuba, me han contado, hace cuatro años y quiero preguntar si este análisis y estas declaraciones realmente vienen del pensamiento de Chávez o está repitiendo la línea cubana que hace muchos años, más de una década, está en contra de las FARC, está por la reconciliación y está en la búsqueda de aliados burgueses en todo el continente, incluso en los últimos 6 años con Uribe y que tiene la misma ideología de Fidel Castro que dice se acabó la guerrilla y eso hace 5 años que Fidel lo declaró.

Entonces no sé si Fidel o cubanos influyen en Chávez o ha tomado la iniciativa propia, pero en todo caso hay una gran coincidencia sobre eso. Y finalmente eliminando las FARC no va a eliminar el imperialismo, incluso va hacer un efecto bumerang, una vez que se consolide en Colombia la posición es más fácil para las bases militares norteamericanas ocupar espacios en Colombia, más agresivo va a ser Uribe frente a las fronteras con Venezuela, entonces estratégicamente detener un enemigo con ambas manos libres para presionar y atacar Venezuela es un desastre, mientras las FARC tenían algún peso tiene peso en Colombia una porción de las tropas en Colombia está orientadas hacia este conflicto, mientras si no existe las FARC es mucho mas fácil concentrar todos los esfuerzos contra Venezuela. O sea que creo que Chávez cree que Uribe va a darle un abrazo porque va a atacar a las FARC, sí, va a dar un abrazo con un cuchillo en la mano derecha.

Yo creo que es un desastre porque va a fortalecer la línea de los gobiernos liberales y de centro izquierda en América Latina que han mostrado su incapacidad y creo que no hay ningún beneficio ni para los pueblos ni para los venezolanos, incluso se va a perjudicar Chávez muy rápidamente

Recomanació IV. La Cúria del Gremi

Nova fase. No és nou però encara no havia recomanat aquest germanets de la Catalunya interior. Alguns pensaran que el rap en català encara no és genuï. Potser no...

Però als col·legues de Berga segur que els la sua. A mi també.
"...se'ns en carda com ens miris, se'ns en carda com t'ho agafis..."

Bocí II. Starfish and coffee

Seguim amb la música. Ara un cover d'estar mooolt per casa.



Avui estava a casona i tenia ganes de tocar una mica la guitarra i cantar. He recordat com m'agradava de petit el petit (1,50 m) príncep de Minneapolis i he buscat temes seus que en aquella època (de crits a casa i d'hores d'habitació) m'ajudessin a imaginar-me com volia que fossin els meus dies. Starfish and coffee m'encantava, de The sign 'o the times (Prince).

I he gravat això. He tret les notes de piano i les he matat amb la guitarra. Alguns elements més: percussions amb la guitarra del revés, segones veus que no són al tema original i que m'agrada com han quedat, tot molt fàcil i hipoproduït. Al final, per donar una mica de dinàmica al tema, he posat una anorèxica estructura de bombo-caixa-xarlesobert a les tornades. Sense baix, sense maquillar res i amb preses de veu ràpides. Unes veus, per cert, una mica cascadetes (les agudes es nota que estan una mica al límit del què avui era el meu registre de mig enfebrat...) Els sorollets picant a la taula i a tot arreu també li dónen un matísssss.

Em sento molt millor, la veritat. Després d'haver fet això, vull dir. Em falta l'estrella de mar i el cafè, i per no tenir no tinc ni tabac. Però em sento molt millor. Que visqui la música negre de totes les marques!

A veure què us sembla. La lletra és genial:

It was 7:45 we were all in line
2 greet the teacher miss cathleen
First was kevin, then came lucy, third in line was me
All of us where ordinary compared to cynthia rose
She always stood at the back of the line
A smile beneath her nose
Her favorite number was 20 and every single day
If u asked her what she had 4 breakfast
This is what shed say
Starfish and coffee
Maple syrup and jam
Butterscotch clouds, a tangerine
And a side order of ham
If u set your mind free, baby
Maybe youd understand
Starfish and coffee
Maple syrup and jam

Cynthia wore the prettiest dress
With different color socks
Sometimes I wondered if the mates where in her lunchbox
Me and lucy opened it when cynthia wasnt around
Lucy cried, I almost died, u know what we found?

Starfish and coffee
Maple syrup and jam
Butterscotch clouds, a tangerine
And a side order of ham
If u set your mind free, honey
Maybe youd understand
Starfish and coffee
Maple syrup and jam

Starfish and coffee

Cynthia had a happy face, just like the one shed draw
On every wall in every school
But its all right, its 4 a worthy cause
Go on, cynthia, keep singin

Starfish and coffee
Maple syrup and jam
Butterscotch clouds, a tangerine
And a side order of ham
If u set your mind free, baby
Maybe youd understand
Starfish and coffee
Maple syrup and jam

Recomanació III. The sound of reason.

Tornar de dinar. La típica boirina mental dels dilluns, aquella que ens ajuda a replantejar-nos les coses. Totes.

Un enfoc: la feina sí, la feina no, la feina fins quan... L'estabilitat dels calers, de les oportunitats que encara dóna aquest sistema a la gent amb certa preparació, o capacitació... o una de les dues facultats. O el temps per plantar cara amb tanta força com abans (o més si cal), el que es necessita per fer grans projectes musicals, literaris, comunicatius o periodístics que en el fons són essencialment polítics.

I amb la mandra de tornar a seure a la taula de la oficina a barallar-me amb els clients, amb el servidor, amb mi... recupero un tema que ja havia escoltat feia temps i que la Laia, una col·lega de Vilafranca d'Endavant, em va reenviar fa relativament poc. Si heu dubtat mai de l'importància de seguir endavant, si us han estat a punt d'engolir en el remolí histèric de l'hedonisme còmode, si teniu el respecte de la gent i per això podrieu viure tranquils sense fer massa soroll i sense destacar massa més del necessari, espero que aquesta recomanació us posi a lloc.

Es diu Palestine, de The sound of reason. La lletra és aquí, i la penjo amb el respectiu tube perquè és una col·lecció d'imatges prou suggerents i de gran qualitat fotoperiodística.

Sembla que els dubtes van esvaïnt-se.