El rastres són l'herència més immediata i multiforme, i no és fàcil desempallegar-se'n. No tots s'esborren com les petjades al fang i fins i tot (sé de què parlo) alguns poden ferir i deixar un cicatriu abrupte en paios i paies de tendència rastrejadora. Quan un no pot evitar ser rastrejat i, sobretot, quan no pot caminar un pam sota terra per passar desapercebut, el millor que pot fer és provar de ser amo i senyor del seu rastre...... Això és un centelleig del meu.
No tinc paraules pot ser la resposta a una proposició original escrita en una tarjeteta en una nit de patxanga al bar La República. I fructífera (;))
Però... no ti... pa.... (snif) aules també pot ser una expressió de catalanitat. Només em cago en España. Ala. Estic de dol. Fins demà.
Entrades
Comentaris
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada