2009-02-24

Infiltrats

Pels que hagueu estat al cas del rumor infonamentat que s'ha començat a difondre sobre un company del Moviment Popular de Sabadell membre d'Alerta Solidària i un altre company de Sants. La resta no cal ni que seguiu llegint.

Seré prudent, breu, concís i funcional. Sobretot, a l'espera que es parli amb el subjecte difamador, a l'espera que el MPS faci un comunicat demà i per contribuir a que disminueixin les trucades angoixades i rebossants d'interrogacions:

- No hi ha cap possibilitat, millor dit i parafrasejant a Otegui, no contemplo ni com a mera hipòtesi que siguin certes les acusacions que situen els difamats a sou de la Policia Nacional. Per la mateixa raó que el senyor Arnau no aporta CAP prova, no detallaré aquí CAP prova que les seves acusacions són falses perquè és qui acusa que ha d'aportar-les i un advocat com ell hauria de defensar la presumpció d'innocència i no de culpabilitat com sembla que fa absurdament. Espero que per la gent propera que llegeix això sobri la meva proximitat i paraula, de moment.

- Estalvio consideracions sobre el senyor Francesc Arnau per respecte a la ulterior decisió col·lectiva que haurà de decidir què es diu a un senyor que actua d'una forma tan irresponsable, histèrica, infonamentada, gelosa i absurda.

Fins demà.

2009-02-19

Somnis Desperts - 2a època

Deixo de donar pel sac sol amb el programa. Altrament dit, les ganes i les col·laboracions augmenten. Avui, Albert Boada, de la Xarxa d'Enllaç amb Palestina i d'Ordint la Trama ens parla de la gènesi de la massacre soferta pel poble palestí, la seva història, el paper dels mitjans de comunicació occidentals... Amb alguns textos de Chomsky i Alba Rico, entre d'altres.

2009-02-16

Victòria popular! El dia més gran de l'any!



Gloria al Bravo Pueblo
que el yugo lanzó
la Ley respetando
la virtud y honor.

I

¡Abajo cadenas! (bis)
Gritaba el señor; (bis)
y el pobre en su choza
Libertad pidió:
A este santo nombre
tembló de pavor
el vil egoísmo
que otra vez triunfó.
(Coro)

II

Gritemos con brío: (bis)
Muera la opresión (bis)
Compatriotas fieles,
la fuerza es la unión;
y desde el Empíreo
el Supremo Autor,
un sublime aliento
al pueblo infundió.
(Coro)

III

Unida con lazos (bis)
que el cielo formó, (bis)
la América toda
existe en Nación;
y si el despotismo
levanta la voz,
seguid el ejemplo
que Caracas dió.
(Coro)

2009-02-10

Vides penoses (o juas, juas, juas)

Booones. Bé, avui toca missatgest desenfadat. Resulta que el Soto (col·lega i cantant de Pirat's) m'ha enviat un missatge avui que m'ha recordat per enèssima volta que això de la crisi és del tot veritat: Hi ha gent que no té feina. La qual cosa no em semblaria malament sempre i quan aprofitessin el temps lliure en assumptes d'interès d'alguna índole.

Per això, començant amb el què m'ha comentat avui el Soto, faré algunes pinzellades de les coses que algú ha arribat a inventar d'un servidor i que, a més, ha arribat a orelles meves:

- Resulta que jo i el Soto ens portem fatal per alguna raó que desconec. Però no només això, resulta que ens hem ostiat! Suposo que la persona que va inventar-se això no sap que els projectes sovint (com el d'at versaris i Pirat's) cohabiten en el temps i l'espai en perfecte harmonia i no competeixen. I que si muten, és per la lliure determinació dels seus membres. El millor del cas és que m'ho ha explicat el Soto, que algú li havia preguntat a ell si era cert i encara ens partim...

- Resulta que quan Endavant va demanar a Pirat's el temazo que van fer pel Festival per la Independència de Vilafranca, jo havia dit anteriorment que no perquè volia cobrar pasta per fer-ho (?¿?¿&%!!!$$). Això m'ho va preguntar una molt bona amiga meva que es pensava que era cert...

- Resulta que jo vaig insultar, farà deu anys, a una companya d'Endavant (que, per cert, respecto molt i que en aquells temps estava a la PUA com un servidor) perquè em volia fer escombrar el Casal Popular de Gràcia després que jo hagués cantat en un bolo de Batzak. Evidentment, el rumor va obviar que jo no era el cantant de la banda que es va enfrontar amb ells (alguns ja sabeu qui va ser) i que jo ni tan sols cantava amb Batzak a aquella època. Quan després que més d'una persona m'ho digués, em vaig adreçar a aquesta noia (no importa qui sigui) per dir-li que esperava que no tingués cap problema amb mi perquè jo no li havia dit res, em va dir que no sabia de què em parlava però que gràcies. Imagina...

- Resulta que (i això si que ens va tocar més els cullons) quan algú de barraques de Tarragona va tancar incompetentment un concert amb at versaris sense tancar-lo (és a dir, el típic que fa una trucada, li dius que bé, però que truqui a Propaganda per allò de que no ens solapéssim amb una altre concert i per afegir-ho a l'agenda, blablabla) i finalment no vam baixar a tocar-hi perquè no se'ns va trucar mai més, va tenir els sants pebrots (ens ho va dir un tarragoní que va venir a veure'ns a Reus i es va dirigir a nosaltres per saber si era cert) de dir des de la taula de so del concert de Tarragona que HAVÍEM BAIXAT A VALÈNCIA A TOCAR ENLLOC DE A TARRAGONA PERQUÈ HI COBRÀVEM MÉS. Evidentment, no vam anar a Tarragona perquè hi ha gent que, si no sap muntar una tenda de campanya, imagina't com munta un concert... I a València, com no, hi vam anar per les despeses de viatge. Una truiteta de dos ous farem amb aquest xaval quan baixem a Tarragona. Ja miraré de postejar-ho....

Aquestes són algunes de les que tenen a veure amb AtV, les que tenen a veure amb la meva vida personal les obvio perquè, contràriament al què podrien pensar alguns, m'importen menys. La gent parla massa. En general, eh. Senzillament penso que si algú pot tenir el mal gust de voler escupir merda d'aquesta en un matat com jo o en un projecte fins ara DEFICITARI com atversaris, no vull pensar què passarà quan en aquest país algú de l'esquerra independentista i/o rupturista esdevingui cara visible, pública i notòria d'algun projecte amb responsabilitat. Quan pensava en aquest post recordava en les moltes vegades que algú m'ha comentat alguna cosa sense poder evitar criticar algú altre que, per més inri, conec o respecto per alguna cosa. Són els mateixos que estan tot el dia "tinc tanta feina, amunt i avall, milito com un boig..." com si això tingués res a veure en posar-se medalles... Fes alguna cosa útil, cony. O alguna cosa que emocioni algú. O... alguna cosa.

Bé, ja va dir Frigia que l'enveja és l'ad(t)versari dels més afortunats. I que la fortuna poc té a veure amb els diners i molt amb la felicitat.

Salut i força a totes i tots! Que aquest diumenge fem una install party! ouhyeaah!

2009-02-08

Catalitzadors audiovisuals

Nota: Si hi ha algun mandrós o mandrosa que no es vol llegir tot el post, que no es perdi si més no la recomanació final en forma de pel·lícula que és l'objectiu primer del text. Sooom-hi.

Un catalitzador és una substància que augmenta la velocitat d'una reacció (química) però que no es consumeix en la reacció. Pel què ens convé ara, obviem la segona part de la definició, sense deixar de notar que també ens servirà per establir uns certs paral·lelismes. En les societats on les condicions objectives de les classes populars no són d'absoluta (ni tampoc relativa) depauperació, la batalla voluntària per la substitució d'un sistema injust que projecta els seus perjudicis lluny dels centres de poder i de les societats mateixes es desenvolupa principalment en el terreny de les consciències*. No dic res nou (de fet, no crec que ho faci mai gaire gent i menys jo, malauradament) si dic que les conquestes socials objectives que l'esquerra anticapitalista ha obtingut als estats burgesos occidentals des de principis dels noranta disten molt de significar una modificació objectiva de l'esdevenir econòmic, polític i social del seu entorn.


Amb l'impossibilitat conjuntural històrica de transformar d'arrel i concretament l'estructura de la societat, la majoria de les nostres lluites van (no tenim més remei) enfocades a pal·liar o contrarestar parcialment la cultura, les institucions educatives, repressives, legisladores i tot el conjunt del què el marxisme ha anomenat la superestructura social i el què Gramsci va delimitar en la majoria de casos amb el nom d'hegemonia. Mitjans de contrainformació, articulació política antipatriarcal, assemblearisme, difusió artística alternativa (musical, teatral, literària...), col·lectius antirepressius, denominadors comuns sobiranistes... Són totes expressions que, malgrat que es desenvolupin sovint en formes pragmàtiques, tenen com a objectiu conjuntural únic la modificació de les consciències. No en va, totes sabem que el capitalisme, per la seva pròpia essència i necessitats, i per les necessitats de la classe social que el sustenta, no és compatible amb el rigor periodístic, la igualtat de gènere, la democràcia no només formal sinó també participativa i endògena, la lliure expressió artística, la desaparició de la repressió política o l'exercici de la lliure determinació nacional no en la forma d'una papereta en un urna sinó en la seva expressió radical i genuïna. En resum, res del què apuntem en les nostres lluites es farà realitat sense l'abolició del mercat com a regulador de les nostres vides, sense l'abolició del capitalisme.

Assumint això, provem de fer-ho bé en aquest terreny i sovint fracassem en l'exercici de reclutar consciències al bàndol de la resistència. És això que sovint alguna militància ve a denominar “ser del rotllo”, el què ens permet de forma planera, inexacte i (si se'm permet) una mica ineficaç delimitar aquella gent que ja ha fet el “clic”, que ja ha vist quin és l'orígen dels mals, que no només renega de les injustícies socials i ecològiques de forma desordenada i gens sistèmica i les combat parcialment sinó que ja s'ha unit a nosaltres en un “cabrons, el mitjó ha de capgirar-se completament”. I amb l'experiència, ja sabem quan és més fàcil i perquè fer efectiu aquest procés. Si, exemplificant també, la gent jove és una de les fonts més inesgotables d'engreixament d'aquesta resistència de les consciències no és perquè els joves siguin més estúpids com alguns volen creure, sinó perquè encara tenen la ment prou lliure (malgrat el sistema educatiu) per buscar respostes sense el pes d'altres institucions burgeses com la família, o d'una hipoteca, o de la inseguretat o... En altres àmbits, és evident que compartir lluites concretes que afecten a persones a priori despolititzades, fer-les sentir recolzades, ens apropa a elles i les fa més permeables als nostres principis perquè aconsegueixen, senzillament, superar l'estigma social al que les nostres lluites estan sotmeses. Però més enllà d'aquests exemples i molts d'altres, hi ha projectes i formes de difusió de plantejaments que aconsegueixen formidablement i amb gran eficàcia catalitzar aquest “clic”.

Aquest és un dels més bons catalitzadors de consciències adormides que he trobat (vist en aquest cas) als darrers temps: Zeitgest, the movie (l'adjunto també embedded aquí a sota de tot). No comparteixo l'enfoc polític del final del documental però això és absolutament indiferent pel què aquí ens ocupa. Si aconseguiu que deu persones mirin aquest documental, nou seran nostres, és a dir, tornaran a ser seves. La vaig veure per primera vegada ara farà un any i ja l'he vist 3 vegades més en jornades de difusió en petit format amb amics i grups d'afinitat.

Paciència perquè comença lenta i aparentment caòtica, però la seva forma és justificada amb escreix per l'objectiu que persegueix finalment. Espero que aquest any hi torni a haver un Zeitgeist Day a nivell internacional, ara que a més hi ha la segona part de la pel·lícula rondant per la xarxa (que per cert encara no he vist). Crec que Zeitgeist (o l'ànima de la societat) tampoc es consumeix en la reacció que catalitza...

I us deixo també amb una cançó de Batzak (i la seva lletra) de quan jo cantava amb aquesta banda brutal per l'estreta vinculació amb el tema i la seva lletra, i pels què no ho sapigueu vegeu justificada la signatura ancestral dels meus mails:



"Existència innecessària. Necessària supervivència,
que contrasta amb una realitat desigual, anormal, antinatural.
Analitza l'acció que sempre implica possessió.
Prescindible possessió, imprescindible supervivència.
Actuació coherent prescindint de propietat.
No acceptant la competència i apostant per la unió.
Destruint l'explotació, negant la indiferència.
Actuant amb coherència i fomentant la resitència (bis)

És la presa de consciència que fa caure l'absurd.
Destruint la subordinació, construint la coordinació.
Prou d'ombres inconscients apagades per la fam, dissuadides pel diner.
Contestem l'estat burgès, engeguem la lluita de classes.
Puny a la falç, puny al martell.
Abolirem l'absurd sense precedents.
La força es propaga, la lluita de classes s'aguditza. El procés és imparable.
La nova societat és a tocar.

Contra la dictadura burgesa, contra l'absurd.
Contra la política absoluta, contra l'absurd.
Contra el pensament únic, contra l'absurd.
Contra el capital, contra l'absurd.

Anticapitalisme, proigualitarisme (bis)

Fomentant la resistència la nova societat és a tocar (bis)"


Zeigeist, the movie:




*Com que la voluntat última de l'article només com veurem la de centrar una recomanació útil, no m'allargo destacant que no parlo d'idees, sinó de consciències, per la significació errònia que té el primer concepte en contraposició a la meva posició materialista.