bocí I. Qui no s'enroca...

Començo amb la música.



La idea de fer aquest track sorgeix un dia a la feina; Una amiga em recomana "Roads", de Portishead, i escoltant-la penso que el "sinte" del principi ben retalladet i retocadet, amb un beat senzill i ben arranjat podria ser l'embrió d'una bona instrumental... Al final resulta ser més aviat l'embrió d'un bon experiment perquè em comprometo a portar-li l'endemà a la feina una prova que faré aquella mateixa nit.

Recordo que va ser un dimarts perquè tocava gravar infotrama, i just abans de fer-ho ja vaig tenir temps de samplejar, composar un beat tranquil, ajustar-li el sàmpler i idear i enregistrar un parell de guitarres (casualment portava l'acústica al cotxe).
Arriben el Moi, el Sorolla i el Bone a la ràdio i, perquè enganyar-nos, escapcen una mica el moment. Gravem el programa i a la una de la nit escolto la feina feta i em proposo escriure allà mateix, no destinar-hi gaire temps, gravar-ho allà mateix, no destinar-hi gaire més recursos que un mic atrotinadet de la ràdio i... acabar-lo allà mateix.

Per això és un experiment. Està feta amb pressa, escrita amb rima però sense col·locar-la durant l'escriptura, i gravada d'una sola presa, improvitzant el "flow" completament. Les segones veus les he gravat dies després, a casa, però no violen l'esperit original de la paraula fresca i viva.

Per mi és una prova que a l'hora d'escriure, com en tot a la vida, els esquemes preestablerts poden ser un recurs però també un impediment perquè aflorin noves formes. Semiimprovització, com diria el Patxi (Vazili, per qui no el conegui, un amic de Sabadell que escriu i rapeja com ningú i que, com les persones importants, és tímid, motiu pel qual diu no voler trepitjar mai un escenari).

Recordo que era dimarts. Dimarts i tretze, perquè ho diu la lletra. I recordo que parlava d'algú a qui vaig estar una bona temporada seguint-li el rastre mentre s'amagava als marges per espantar-me només a vegades i només per espantar-me. Ara ja ens hem separat del tot, però li agraeixo haver-me fet recordar aquesta cançó-glaçó, el nom de la qual, casualment, té tant a veure amb la idea d'aquest blog: "Roads".


Si vols descarregar el tema, aquí el tens.