Tornar de dinar. La típica boirina mental dels dilluns, aquella que ens ajuda a replantejar-nos les coses. Totes.
Un enfoc: la feina sí, la feina no, la feina fins quan... L'estabilitat dels calers, de les oportunitats que encara dóna aquest sistema a la gent amb certa preparació, o capacitació... o una de les dues facultats. O el temps per plantar cara amb tanta força com abans (o més si cal), el que es necessita per fer grans projectes musicals, literaris, comunicatius o periodístics que en el fons són essencialment polítics.
I amb la mandra de tornar a seure a la taula de la oficina a barallar-me amb els clients, amb el servidor, amb mi... recupero un tema que ja havia escoltat feia temps i que la Laia, una col·lega de Vilafranca d'Endavant, em va reenviar fa relativament poc. Si heu dubtat mai de l'importància de seguir endavant, si us han estat a punt d'engolir en el remolí histèric de l'hedonisme còmode, si teniu el respecte de la gent i per això podrieu viure tranquils sense fer massa soroll i sense destacar massa més del necessari, espero que aquesta recomanació us posi a lloc.
Es diu Palestine, de The sound of reason. La lletra és aquí, i la penjo amb el respectiu tube perquè és una col·lecció d'imatges prou suggerents i de gran qualitat fotoperiodística.
Sembla que els dubtes van esvaïnt-se.
2008-06-02
Recomanació III. The sound of reason.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
bonissssssssssssim!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
No conocía la canción. Me gusta mucho la letra de esta estrofa:
"Truth is where desire ends
A meaning to an end
I search myself all the time
To change what’s in my mind"
Gracias por colgarla!
Publica un comentari a l'entrada