Permeteu-me (foto?)grafiar la inoblidable estada d'At Versaris a Roma sense més píxels que els de la verdana:
Tres vols d'anada, en dues dates. Veïna de Sants, Flàvia, Fla (de flatulències melanconioses per no ser-hi ja?), invitació a acrobax. A l'aeroport de Fuimicino, el Cristian. A la carretera, un perill. Al barri, una referència. Acrobax: CENTRE SOCIAL. Majúscules. Laboratori social. Ex-canòdrom (cinodromo), enorme, seriositat, grafisme-a-anys-llum. Partit de rugbi només trepitjar-lo de l'equip d'acrobax: All Reds. Pluja. Somriures, check-sound, sopar i cel·lebració (mares!). Champagne sacsejat-nove-otto-...-due-... i concert amb Kiddam (Paris) -ho sento, nano, però tothom la mirava a ella- i Bestierare (Roma). Felicitacions mútues. Renato, mort per uns feixistes, apareix intermitentment i reiterada. També Antonio. Tothom pendent, atent, de nosaltres.
Dissabte, cafè, Orco a la guitarra assegut a la cuina. Estudi de so amb material excepcional en un centre social okupat. Coliseu, converses, lluita armada. Llibreria-cafè. Cafè sempre amb amaro (alcohol), cafè sempre curt. Passeig per Trastevere, ens diuen que ha perdut i s'ha modernitzat. Me'n foto. Més converses, religió, politeïsme, Sant Pietro, Nazingher. L'italià és fàcil, el moviment autònom italià molt culte, i el nostre castitalà cristal·lí. Mons Palatinus. Sopar, paga la casa. Pizza i pasta brutal, evidentment. Casa el Cristian. El Bel ja tornat, jo, el Rodrigo i els dos ritmes. A la una sóc a l'habita. Ell en canvi, levita per la barra, com si portés cinc anys allà, servint, barrut, amic, simpàtic, entregat, agraït. Rodrigo, vaja.
Diumenge, últim dia, Dario (company amb americana i corbata, impecable, que em desperta en un centre social? Va a treballar...) ens recull quan ja sortíem d'acrobax per últim dia, caminant cap el "mercadillu", buscant vinils. És vigilant dels museus capitolins i apassionat de la història de l'art. El millor guia que recordo, un okupa. Cafè a la terrassa, classe magistral, tres llengües. Grande campidoglio, Sant Joan Baptista, Caravaggio. Venus Capitolina. Visita a Radio onda rossa, (ROR 31 anni, RàdioTrama 1). 3000 watts per tot Roma. Guanyarem. Tren, avió, taxi, tren, caminar, casa. Salvat. Salvat?
És a dir, tot, absolutament, acompanyats. En safata. Gràcies Fla, especialment. Amb gent així és difícil no ser optimista.
2008-11-25
A Roma, com a casa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
EEEEEEEEEEEEEEEEEE!
Sonno molto contento per la visitta a la cidade di roma! Sono un citadino piu, precariato metropolitano nessun rimoroso! Va benne, va benne...
Petons i a veure quan repetim!
RO
HOla, feia dies que et volia deixar un comentari sobre la cançó "No anirà". M'encanta la cançó, però hi ha una frase que m'ha decepcionat, quan dius "l'alcalde és mongòlic". No entenc com un tio tant revolucionari com tu caigui en fer servir un mot tant desfasat i carca com mongòlic. Primer, perquè aquesta paraula té una connotació clarament racista. Aquesta descripció va aparèixer en èpoques del colonialisme europeu i actualment no s'utilitza pel seu significat. I segon, perquè utilitzes una discapacitat psíquica que pateixen moltes persones, com és el síndrome de Down, com a insult. I això, jo que tinc un germà amb aquesta discapacitat, no t'ho puc tolerar. M'ha sabut molt greu que no trobessis cap altre paraula per rimar i caiguessis amb una lògica tant infantil per no dir reaccionària. Espero que encara sigueu a temps a rectificar, per què aquesta cançó deixa de tenir sentit a partir d'aquest frase.
Amb objectiu de millorar, salut des del Penedès!
Arnau
P.S.: ric, cacic, agònic, acrític... també rimen amb cívic.
Ei, company. Primer de tot, gràcies pel comentari. M'agrada molt la teva aportació i, com pots imaginar, ja ho havia pensat. En qualsevol cas, m'agradaria rebatre't algunes inferències en relació a la voluntat i forma de la rima (aquesta en concret i la rima en general) i ho faré demà quan tingui un moment que em pilles marxant de casa. Salut!
Publica un comentari a l'entrada