El rastres són l'herència més immediata i multiforme, i no és fàcil desempallegar-se'n. No tots s'esborren com les petjades al fang i fins i tot (sé de què parlo) alguns poden ferir i deixar un cicatriu abrupte en paios i paies de tendència rastrejadora. Quan un no pot evitar ser rastrejat i, sobretot, quan no pot caminar un pam sota terra per passar desapercebut, el millor que pot fer és provar de ser amo i senyor del seu rastre...... Això és un centelleig del meu.
Nova fase. No és nou però encara no havia recomanat aquest germanets de la Catalunya interior. Alguns pensaran que el rap en català encara no és genuï. Potser no...
Però als col·legues de Berga segur que els la sua. A mi també.
"...se'ns en carda com ens miris, se'ns en carda com t'ho agafis..."
Entrades
Comentaris
3 comentaris:
Mola, és nova aquesta gravació? es nota millora
Relativament.. Però sí, sí, està de perles...
La Cúria són grans! Potser encara estan per coure una mica, però ningú va néixer ensenyat... a més, si es fa un cop d'ull al rap en castellà del 1991, també es troba fluix en comparació al d'ara, oi? Tot és començar...
Per cert, tenim un tema pendent, tu i jo ;)
Una abraçada!!
Publica un comentari a l'entrada