La filosofia de la pobresa (o viceversa)

Amb el títol "The poverty of phylosophy", el raper novaiorquès Immortal Technique ens regala un text que no per obviar tecnicismes i anàlisis molt rigorosos de la societat classista americana (i capitalita en general) ha de deixar d'interessar-nos. I no solament un text; la cadència de la prosa és més lírica del què podria semblar en un primer moment.

He fet una traducció ràpida i no molt rigorosa del text, perquè no l'he trobat enlloc. Per ser més rigorós "m'he matat a fer-la". Així que us convido a escoltar-la mentre llegiu la traducció a aquells que no us defenseu gaire bé amb l'anglès. Per la resta, disfruteu del video (o estudieu la llengua de l'imperi i del bressol del rap). I passeu-lo a aquells amics que encaren esperançats la victòria de Barack Obama. Només perquè és negre.

I, amics, perdoneu la manca de regularitat en la publicació del bloc en aquesta reentré. Parafrasejant engels, estic posant un gram de teoria a la meva particular tona de pràctica.

El vídeo amb el text en anglès: Aquí el teniu (per alguna raó el paio que l'ha penjat no em permet "embeddar-lo").

I aquí hi ha un muntatge curiós amb el tema (aquest sí que em deixa):



Aquí teniu la traducció:

"La majoria dels meus companys llatíns i negres que estan lluitant per aconseguir aliments, roba i refugi estan d’acord amb que filosofar sobre la llibertat i la democràcia socialista és en general, malauradament, quelcom que supera la seva capacitat de raonar. No s'adonen que Amèrica no pot existir sense separar-los de la seva identitat, perquè si tinguessim alguna idea de qui som realment, aquest país no trobaria a l’infern la manera d’impulsar el seu consens genocida sobre les nostres pàtries. Aquest desconeixement existeix, però pot ser destruït.

Els negres parlen de canvi i de treball dins del sistema per aconseguir-ho. El problema de ser un conformista és que si intentes canviar el sistema des de dins, no ets tu el motor del canvi, sinó el sistema el que eventualment et canvia a tu. Normalment no hi ha res dolent en el compromís en una situació, però posar la situació d’un mateix en perill és una història completament diferent, i durant tots aquests anys he vist que això succeeix prou poc com per saber que és un problema greu. Amèrica Llatina és una enorme colònia dels països els presidents dels quals representen la covardia a la cara de l'imperialisme econòmic. Veureu, els països del tercer món són llocs rics, abundants en recursos, i molts d'aquests països tenen la capacitat d'alimentar el seu poble famolenc i els nens que sempre veiem escarbant aliments a les escombraries dels centres comercials. Però plutocràcies, en altres paraules, governs dirigit pels rics com el nostre i els tradicionalment opressius estats europeus forcen la gent del tercer món a comprar béns cars i innecessaris i a exportar grans quantitats dels seus recursos naturals.

Estic bastant segur que la gent veurà la meva actitud i sentiments i buscarà hipocresia i odi en les meves paraules. La meva revolució ha nascut per amor al meu poble, no per l'odi vers els altres.

Veureu, la majoria dels llatins estan aquí a causa de la gran inflació causada per les empreses nord-americanes a Amèrica Llatina. A banda d'això, molts estan buscant una vida lluny de les democràcies titelles que van ser finançades pels Estats Units. Llocs com El Salvador, Guatemala, Perú, Colòmbia, Nicaragua, Equador i República Dominicana, i no només els països de parla hispana, també Haití i Jamaica.

Tot i que la societat colonial ens ha ensenyat a mirar-nos des de la diferència, ens trobem en la mateixa lluita i fins que ens n’adonem, estarem lluitant pel bloc de notes a la pissarra d'un sistema que ens ha mantingut subordinat en lloc de autodeterminar-nos. I és per això que no tenim control sobre quan s’acabarà l’embargament a Cuba o quan les bombes deixaran de caure a Vieques.

Però veieu que aquí a Amèrica l'actitud que se’ns alimenta és la d’assumir que fora d'Amèrica hi viuen persones inferiors: "¡Que els follin, deixeu que es valguin per ells mateixos!". No, ¡Que et follin a tu! Ells són tu. No importa com de ros et tenyeixis el cabell o falsejis el color dels ulls o que segueixis un anorèxic estàndard de bellesa, o quants diamants compris a les persones que exploten brutalment la teva pròpia gent, no importa quin cotxe condueixis o quin tipus de roba t’agradi duur, perquè mai seràs un d’ells. Ells només et veuran com quelcom poc millor que un mico. Prefereixo estar orgullós del que sóc, abans que intentar ser quelcom que realment no sóc, només per encaixar. I volguem acceptar-ho o no, d’això és del que aquesta cultura o manca de cultura vol alimentar-nos.

Vull una vida millor per a la meva família i pels meus fills, però no a costa de milions de vides a la meva pàtria. Tenim la idea que si no disposéssim d’aquestes persones per ser explotades, Amèrica no seria prou rica per a permetre’ns tenir tota aquesta merda material i mantenir els nostres estàndards de vida. No, això és fals. Són les corporacions gegants i els funcionaris governamentals que fan tots els diners en realitat. Tenim només les molles del què ens deixen. El meu enemic no és l’home blanc de classe mitjana o pobre, no són els nens que veig al carrer; el meu enemic és l'home blanc invisible: la gent de la Casa Blanca, els propietaris de les empreses monopolistes, els polítics liberals són els meus enemics. Els generals dels exèrcits que són la majoria dels conservadors són els veritables fills de perra que he de encarar, i no els pobres, o el soldat que es va a partir la cara pel país i que és massa estúpid per saber com estan muntades les coses.

De fet, tinc més en comú amb la majoria de treballadors i de classe mitjana blanca que amb la gent llatina i negre més rica. Per molt que el racisme sangri Amèrica, hem de comprendre que el classisme és la contradicció fonamental. Molts de nosaltres estem en el mateix vaixell i ens enfonsem, mentre que aquests cabrons naveguen en un viatge de luxe, i mentre seguim lluitant per donar puntades a la gent de la petita embarcació en la qual estem tots, perdrem una oportunitat d'obtenir un millor nivell de vida conjuntament.

En altres paraules, no vull escapar de la plantació. Vull tornar-hi, alliberar tota la meva gent, penjar els desgraciats que ens van mantenir allà i cremar la casa de Déu a la terra maleïda. Vull assumir la terra i donar-la a aquells que la treballen.

Potser no pots canviar el passat, però pots construïr el futur, i qui digui el contrari és un un maleït diable letàrgic. Jo no veig la tria d’uns pocs escollits llatins i negres col•locats ulls del públic com algun tipus de progrés pel meu poble en el seu conjunt. La majoria d’aquests triomfadors són uns venguts i “house negros” (desconec l’expressió)

Tanmateix, no considero que els germans es venguin si es traslladen fora del gueto. La pobresa no té res a veure amb el nostre poble. No viu en la nostra cultura el fet de ser pobres. Això ha succeït només durant els darrers 500 anys de la nostra història; Fixeu-vos en els últims 2000 anys de la nostra existència i el que vam aportar al món en coneixements com les ciències, les matemàtiques, l'agricultura i les formes de govern. Coneixes la idea d'una confederació de províncies on un govern federal controla els estats? Els europeus que van venir a aquest país van robar la idea dels iroquesos (nadius nortamericans). La idea d'impugnar un governant prové d'una tradició asteca. Aquesta és la raó per la que Montezuma va ser dil•lapidat a mort pel seu propi poble quan va representar els interessos dels blancs espanyols, una vegada va ser capturat, i no pel poble asteca, que es convertirien en els mexicans d’avui.

Així doncs, en conclusió, no votaré per algú només perquè sigui negre o llatí, perquè també ha de representar a la comunitat i representar allò que es bo per a nosaltres els proletaris.Viva la revolución!"