El rastres són l'herència més immediata i multiforme, i no és fàcil desempallegar-se'n. No tots s'esborren com les petjades al fang i fins i tot (sé de què parlo) alguns poden ferir i deixar un cicatriu abrupte en paios i paies de tendència rastrejadora. Quan un no pot evitar ser rastrejat i, sobretot, quan no pot caminar un pam sota terra per passar desapercebut, el millor que pot fer és provar de ser amo i senyor del seu rastre......
Això és un centelleig del meu.
La veritat és que és molt difícil d'explicar. I no trobar paraules per descriure una realitat i fer-ne una anàlisi accessible no ha estat mai precisament un dels meus molts problemes, ja ho sabeu. Ja sabia que Hebron era de les estades dures. Havíem parlat i vist a les formacions moltes imatges i vídeos sobre l'ocupació d'aquesta ciutat, sobre la part fantasma de la Old City de la qual els palestins han hagut de marxar per culpa de les expropiacions israelianes. Les imatges d'altres carrers amb les plantes dels edificis ocupats pels colons i les xarxes metàl·liques col·locades pels palestins per protegir-se de les pedres, la merda, l'àcid... Tots les teníem al cap.
[Tic-tac-tic. Torna a ser molt tard i ha tornat l'ansietat abans d'anar a dormir...]
Anava dient... que una cosa és entendre la voluntat sistemàtica d'aniquilació sionista -sí, aquí tothom se'n fot amb ressignació dels processos de pau, després explicaré perquè- i l'altra és sentir-la a prop. Perquè si és cert això que si mires a dalt, el cel és el límit, segur que si mires a baix, el límit és Hebron.
Entrem a la zona de la ciutat desallotjada per Israel a mig matí després de passar un dels 5 checkpoints que ens hauremm de menjar durant el dia. Per nosaltres, clar, passar un control militar on dos imbècils ens repassen el passaport, la cara i les motxilles no és gaire difícil. Som internacionals, clar. Fins i tot suportem algun somriure que busca complicitat allà on només pot trobar fàstic i impotència. El problema és que ens acompanyen palestins que, si no anessin amb nosaltres, ni tan sols intentarien travessar-lo. Travessem carrers i carrers deserts on els militars van soldar totes les portes dels comerços per deixar-los així, desocupats, a l'espera que el seu pla de colonitzar tota la ciutat -i el país- fructiferi definitivament. I arribem a una esplanada envoltada de colons on una escola de nenes palestines resisteix tot i els atacs com aquest (el video no és del 68, és de fa tres anys, i això, com veureu, passa dia sí dia també):
No té molta qualitat, però les patades i pedrades dels nens dels colons, amb la cobertura dels militars, s'hi poden veure sense dificultats. Quan després caminem per la zona on l'Agència Catalana de Cooperació pel Desenvolupament està finançant la reconstrucció d'unes poques cases palestines (maleïts hipòcrites, Carod-Rovira i companyia, sempre de bracet dels sionistes mentre reparteixen les engrunes del pastís misericordiós occidental a una gent que el què necessita són sancions i bloquejos), trobem la mostra més clara de la dignitat i voluntat de pau palestina: Un colon i els seus fills es banyen en un petit gorg al costat d'una de les finques, i quan passem pel costat seu, no dubte en demanar un cigarret a l'ancià palestí que minuts abans ens relatava la violència sistemàtica dels colons i l'exèrcit. I davant la nostra absoluta més incomprensió, el vell li apropa el paquet. Em pregunto que farieu en aquest cas vosaltres si el vostre dia a dia amb els colons fos aquest:
Això és el què abans deia que explicaria. Això és el què, malgrat els meus coneixements previs de la situació política palestina, no he entès fins ara amb claredat. Això és el què ahir, al Camp de Refugiats de Jenín (del qual ha parlat el Rodrigo al bloc oficial de la Brigada) ens va acabar dient el responsable del Comitè de Serveis del camp. Això és que el què, en realitat, tothom aquí té clar: Els Israelians no volen negociar. El seu projecte polític passa per fer fora tots autòctons de casa seva per ocupar definitivament la seva puta terra promesa. Els processos de pau, les negociacions, les "treves"... no són més que una part calculada de l'estratègia israeliana, que en la seva voluntat de mostrar-se a occident com un estat democràtic (tot i ser l'únic país del moment que manté una ocupació directa d'un territori, que vulnera el dret de retorn de tots els refugiats i desenes de resolucions més, que és capaç de disparar una escola de l'ONU com la que hem visitat fa unes hores al camp d'Aida, a Betlem, o construir un mur que esquartera les terres en propietat dels palestins i que fa impossible la vida de milers de persones i redueix encara més la ja minsa porció cisjordana de terra sota l'autoritat palestina...) no pot eliminar tota vida palestina a la regió i necessita fer-ho paulatinament, com mostra l'evolució dels territoris conquerits des del 48.
I aquí és on apareix l'altre factor que a mi m'està al·lucinant del que estic veient. El cony de tossuderia palestina. Perdoneu, però en unes circumstàncies similars, qualsevol altre conjunt de gent que es faci dir poble del nostre continent hagués agafat les maletes i hagués plegat veles. No fotem. 62 anys en un camp de refugiats, amb aigua un cop al mes, en condicions lamentables, observant com a l'altra banda del mur els nouvinguts i mantinguts colons disfruten de les terres confiscades i els disparen, escupen, humilien... I ells allà. Saludant-te, sempre atents, oferint-te el què no tenen i esperant que tu facis saber el món que el què diuen que passa a Palestina a la CNN no té res a veure amb la realitat mentre ells anhelen un futur millor pels seus fills. Nosaltres, que sempre hem tingut aquella típica conversa sobre la idoneïtat de portar algú a aquest món de merda, hem de veure com un poble no s'ho pensa dues vegades per fer créixer la manada. I nosaltres, que assistim rabiosos davant l'ocupació israeliana i la humiliació constant, hem de sentir com ells no paren de repetir que, per exemple, no els importaria viure en una Palestina presidida per un jueu. Que això tan els fa. Que ells vivien tranquilament amb jueus i cristians en una terra fins que un projecte polític auspiciat per l'imperialisme britànic que es diu Sionisme va decidir acabar amb les seves vides. I que de fet encara hi viuen, com és el cas dels jueus antisionistes samaritans que habiten Nablus.
Són les tres i en sis hores tornem a ser d'empeus i alerta. Seguiria i seguiria. Demà toquem a Betlem. Ens seguim llegint. Abraçades i merci a tots i totes pels correus i l'estimació, preciosos. I petons al París que es desperta... Ah, ho oblidava: Pilar Rahola ets una rata i avui t'he odiat encara més.
Molt bona la crònica, Pau. Vaig estar a Palestina la setmana passada i comprén perfectament la teva ràbia i les teves emocions. Es molt important que anem allà i que desprès expliquem el que hem vist. Enhorabona per el projecte i ànims! Visca la lliuta del poble palestí! Angie
Doncs jo, quan més llegeixo el teu odi, més estimo la Pilar i el Vicenç i el Culla i tos les que no odien les jueus i no són fanàtics com tu. Tu sí que tes una rata. O, pitjor, un hooligan..
J.j, a part de ser el típic pallasso o pallassa que no signa públicament els seus comentaris, o ets curt i imbècil o un sionista podrit. Perquè comparteixes la mateixa estratègia (que ja no cola) de dir que els que estem contra el projecte sionista (molts arreu del món) estem contra els jueus. Segurament per això hem quedat amb uns quants jueus palestins diumenge per sopar, o segurament per això tots els voluntaris del freedom theatre de Jenín són jueus i camarades, no?
Els únics fanàtics violents que es passen la legalitat internacional pel forro són els israelians. Màxim respecte pels jueus, que són molts, que odien el sionisme.
J.j, a part de ser el típic pallasso o pallassa que no signa públicament els seus comentaris, o ets curt i imbècil o un sionista podrit. Perquè comparteixes la mateixa estratègia (que ja no cola) de dir que els que estem contra el projecte sionista (molts arreu del món) estem contra els jueus. Segurament per això hem quedat amb uns quants jueus palestins diumenge per sopar, o segurament per això tots els voluntaris del freedom theatre de Jenín són jueus i camarades, no?
Els únics fanàtics violents que es passen la legalitat internacional pel forro són els israelians. Màxim respecte pels jueus, que són molts, que odien el sionisme.
Molt bona crònica Pau, no deixis d'escriure que t'anirem seguint!! Realment llegint cròniques de la gent que teniu la sort d'anar allà i del que un ha llegit i investigat pel seu compte et fas una idea de com arriba a ser de genocida l'estratègia sionista a Palestina. De fet, com molt bé dius ells no volen pas 2 Estats coexistint, volen fotre fora als palestins seguint la lògica expansionista del sionisme, que curiosament(quina coincidència!) recorda a la Doctrina Monroe executada pels EUA des de principis del XIX i vigent avui encara. Per això deu ser admirable comprovar com resisteixen malgrat les lamentables condicions en què viuen. He de dir que aquesta resistència és una de les coses que més m'han sorprès quan he vist repors sobre Palestina, més encara dels que malviuen a la Franja de Gaza. I per cert, a veure si pots aclarir-me un dubte que sempre em balla al cap quan penso en Palestina, i és referent a la situació de la dona, sobretot pel que fa al govern de Hamàs. Bé nanu, no deixis d'escriure i d'empapar-vos de tot el seu caliu i la seva experiència de digna resistència contra l'inhumà ocupant. I vosaltres rates sionistes, a cagar a l'hera!!! Petons a tota l'expedició!!!
M'ha agradat molt la crònica, com l'anterior! Merci per mirar de transmetre'ns el que esteu vivint a Palestina, i si bé el rencor, la ràbia i la impotència que sentim els lectors a l'acabar-te de llegir és només una molla del pa que us heu (s'han (els palestins)) d'empassar cada dia, les vostres cròniques ens ajuden, i molt, a entendre com van les coses allà baix.
Salut!
J.j, entendre que el text professa l'odi envers els jueus és no entendre res, torna't a llegir el text i a mirar-te els vídeos amb més calma...
... Cançons (o bocins) que pel motiu que sigui no puc incorporar al projecte d'At Versaris però que tinc ganes de compartir amb els amics. No exclusivament rap. ... Enllaços amb el programa A pas ferm, de producció pròpia a Ràdio Trama. ... I opinió, recomanacions musicals i literàries...
29 anys. Membre del projecte musical AtVersaris amb el què ha editat 2 LP ("Va amb nosaltres", 2007, Propaganda pel fet!, "A cada passa", 2009, Propaganda pel fet!) i un EP ("La vida són dos dies. Cedir-la o guanyar-la.", 2008 Propaganda pel fet!). Militant de RàdioTrama i per això i per molt més membre del Moviment Popular de Sabadell. S'integra als Serveis Informatius Populars de Sabadell i és col·laborador habitual de la Directa i de VilawebSabadell. Ha participat a l'Assemblea d'Okupes de Sabadell i en les primeres temporades de la Revista Ordint la Trama. Amb la formació musical Batzak edità un parell de discos ("Nunca tan pocos robaron tanto a tantos" i "La nostra propia força"). A nivell personal, està preparant dos projectes nous: un de musical i un altre de literari. Aquest espai els veurà néixer.
Entrades
6 comentaris:
Molt bona la crònica, Pau. Vaig estar a Palestina la setmana passada i comprén perfectament la teva ràbia i les teves emocions. Es molt important que anem allà i que desprès expliquem el que hem vist.
Enhorabona per el projecte i ànims! Visca la lliuta del poble palestí!
Angie
Doncs jo, quan més llegeixo el teu odi, més estimo la Pilar i el Vicenç i el Culla i tos les que no odien les jueus i no són fanàtics com tu. Tu sí que tes una rata. O, pitjor, un hooligan..
J.j, a part de ser el típic pallasso o pallassa que no signa públicament els seus comentaris, o ets curt i imbècil o un sionista podrit. Perquè comparteixes la mateixa estratègia (que ja no cola) de dir que els que estem contra el projecte sionista (molts arreu del món) estem contra els jueus. Segurament per això hem quedat amb uns quants jueus palestins diumenge per sopar, o segurament per això tots els voluntaris del freedom theatre de Jenín són jueus i camarades, no?
Els únics fanàtics violents que es passen la legalitat internacional pel forro són els israelians. Màxim respecte pels jueus, que són molts, que odien el sionisme.
Ah, m'encanta que em llegeixis, amargat.
J.j, a part de ser el típic pallasso o pallassa que no signa públicament els seus comentaris, o ets curt i imbècil o un sionista podrit. Perquè comparteixes la mateixa estratègia (que ja no cola) de dir que els que estem contra el projecte sionista (molts arreu del món) estem contra els jueus. Segurament per això hem quedat amb uns quants jueus palestins diumenge per sopar, o segurament per això tots els voluntaris del freedom theatre de Jenín són jueus i camarades, no?
Els únics fanàtics violents que es passen la legalitat internacional pel forro són els israelians. Màxim respecte pels jueus, que són molts, que odien el sionisme.
Ah, m'encanta que em llegeixis, amargat.
Molt bona crònica Pau, no deixis d'escriure que t'anirem seguint!!
Realment llegint cròniques de la gent que teniu la sort d'anar allà i del que un ha llegit i investigat pel seu compte et fas una idea de com arriba a ser de genocida l'estratègia sionista a Palestina. De fet, com molt bé dius ells no volen pas 2 Estats coexistint, volen fotre fora als palestins seguint la lògica expansionista del sionisme, que curiosament(quina coincidència!) recorda a la Doctrina Monroe executada pels EUA des de principis del XIX i vigent avui encara. Per això deu ser admirable comprovar com resisteixen malgrat les lamentables condicions en què viuen. He de dir que aquesta resistència és una de les coses que més m'han sorprès quan he vist repors sobre Palestina, més encara dels que malviuen a la Franja de Gaza. I per cert, a veure si pots aclarir-me un dubte que sempre em balla al cap quan penso en Palestina, i és referent a la situació de la dona, sobretot pel que fa al govern de Hamàs.
Bé nanu, no deixis d'escriure i d'empapar-vos de tot el seu caliu i la seva experiència de digna resistència contra l'inhumà ocupant. I vosaltres rates sionistes, a cagar a l'hera!!! Petons a tota l'expedició!!!
M'ha agradat molt la crònica, com l'anterior! Merci per mirar de transmetre'ns el que esteu vivint a Palestina, i si bé el rencor, la ràbia i la impotència que sentim els lectors a l'acabar-te de llegir és només una molla del pa que us heu (s'han (els palestins)) d'empassar cada dia, les vostres cròniques ens ajuden, i molt, a entendre com van les coses allà baix.
Salut!
J.j, entendre que el text professa l'odi envers els jueus és no entendre res, torna't a llegir el text i a mirar-te els vídeos amb més calma...
Publica un comentari a l'entrada