Catalitzadors audiovisuals

Nota: Si hi ha algun mandrós o mandrosa que no es vol llegir tot el post, que no es perdi si més no la recomanació final en forma de pel·lícula que és l'objectiu primer del text. Sooom-hi.

Un catalitzador és una substància que augmenta la velocitat d'una reacció (química) però que no es consumeix en la reacció. Pel què ens convé ara, obviem la segona part de la definició, sense deixar de notar que també ens servirà per establir uns certs paral·lelismes. En les societats on les condicions objectives de les classes populars no són d'absoluta (ni tampoc relativa) depauperació, la batalla voluntària per la substitució d'un sistema injust que projecta els seus perjudicis lluny dels centres de poder i de les societats mateixes es desenvolupa principalment en el terreny de les consciències*. No dic res nou (de fet, no crec que ho faci mai gaire gent i menys jo, malauradament) si dic que les conquestes socials objectives que l'esquerra anticapitalista ha obtingut als estats burgesos occidentals des de principis dels noranta disten molt de significar una modificació objectiva de l'esdevenir econòmic, polític i social del seu entorn.

Amb l'impossibilitat conjuntural històrica de transformar d'arrel i concretament l'estructura de la societat, la majoria de les nostres lluites van (no tenim més remei) enfocades a pal·liar o contrarestar parcialment la cultura, les institucions educatives, repressives, legisladores i tot el conjunt del què el marxisme ha anomenat la superestructura social i el què Gramsci va delimitar en la majoria de casos amb el nom d'hegemonia. Mitjans de contrainformació, articulació política antipatriarcal, assemblearisme, difusió artística alternativa (musical, teatral, literària...), col·lectius antirepressius, denominadors comuns sobiranistes... Són totes expressions que, malgrat que es desenvolupin sovint en formes pragmàtiques, tenen com a objectiu conjuntural únic la modificació de les consciències. No en va, totes sabem que el capitalisme, per la seva pròpia essència i necessitats, i per les necessitats de la classe social que el sustenta, no és compatible amb el rigor periodístic, la igualtat de gènere, la democràcia no només formal sinó també participativa i endògena, la lliure expressió artística, la desaparició de la repressió política o l'exercici de la lliure determinació nacional no en la forma d'una papereta en un urna sinó en la seva expressió radical i genuïna. En resum, res del què apuntem en les nostres lluites es farà realitat sense l'abolició del mercat com a regulador de les nostres vides, sense l'abolició del capitalisme.

Assumint això, provem de fer-ho bé en aquest terreny i sovint fracassem en l'exercici de reclutar consciències al bàndol de la resistència. És això que sovint alguna militància ve a denominar “ser del rotllo”, el què ens permet de forma planera, inexacte i (si se'm permet) una mica ineficaç delimitar aquella gent que ja ha fet el “clic”, que ja ha vist quin és l'orígen dels mals, que no només renega de les injustícies socials i ecològiques de forma desordenada i gens sistèmica i les combat parcialment sinó que ja s'ha unit a nosaltres en un “cabrons, el mitjó ha de capgirar-se completament”. I amb l'experiència, ja sabem quan és més fàcil i perquè fer efectiu aquest procés. Si, exemplificant també, la gent jove és una de les fonts més inesgotables d'engreixament d'aquesta resistència de les consciències no és perquè els joves siguin més estúpids com alguns volen creure, sinó perquè encara tenen la ment prou lliure (malgrat el sistema educatiu) per buscar respostes sense el pes d'altres institucions burgeses com la família, o d'una hipoteca, o de la inseguretat o... En altres àmbits, és evident que compartir lluites concretes que afecten a persones a priori despolititzades, fer-les sentir recolzades, ens apropa a elles i les fa més permeables als nostres principis perquè aconsegueixen, senzillament, superar l'estigma social al que les nostres lluites estan sotmeses. Però més enllà d'aquests exemples i molts d'altres, hi ha projectes i formes de difusió de plantejaments que aconsegueixen formidablement i amb gran eficàcia catalitzar aquest “clic”.

Aquest és un dels més bons catalitzadors de consciències adormides que he trobat (vist en aquest cas) als darrers temps: Zeitgest, the movie (l'adjunto també embedded aquí a sota de tot). No comparteixo l'enfoc polític del final del documental però això és absolutament indiferent pel què aquí ens ocupa. Si aconseguiu que deu persones mirin aquest documental, nou seran nostres, és a dir, tornaran a ser seves. La vaig veure per primera vegada ara farà un any i ja l'he vist 3 vegades més en jornades de difusió en petit format amb amics i grups d'afinitat.

Paciència perquè comença lenta i aparentment caòtica, però la seva forma és justificada amb escreix per l'objectiu que persegueix finalment. Espero que aquest any hi torni a haver un Zeitgeist Day a nivell internacional, ara que a més hi ha la segona part de la pel·lícula rondant per la xarxa (que per cert encara no he vist). Crec que Zeitgeist (o l'ànima de la societat) tampoc es consumeix en la reacció que catalitza...

I us deixo també amb una cançó de Batzak (i la seva lletra) de quan jo cantava amb aquesta banda brutal per l'estreta vinculació amb el tema i la seva lletra, i pels què no ho sapigueu vegeu justificada la signatura ancestral dels meus mails:



"Existència innecessària. Necessària supervivència,
que contrasta amb una realitat desigual, anormal, antinatural.
Analitza l'acció que sempre implica possessió.
Prescindible possessió, imprescindible supervivència.
Actuació coherent prescindint de propietat.
No acceptant la competència i apostant per la unió.
Destruint l'explotació, negant la indiferència.
Actuant amb coherència i fomentant la resitència (bis)

És la presa de consciència que fa caure l'absurd.
Destruint la subordinació, construint la coordinació.
Prou d'ombres inconscients apagades per la fam, dissuadides pel diner.
Contestem l'estat burgès, engeguem la lluita de classes.
Puny a la falç, puny al martell.
Abolirem l'absurd sense precedents.
La força es propaga, la lluita de classes s'aguditza. El procés és imparable.
La nova societat és a tocar.

Contra la dictadura burgesa, contra l'absurd.
Contra la política absoluta, contra l'absurd.
Contra el pensament únic, contra l'absurd.
Contra el capital, contra l'absurd.

Anticapitalisme, proigualitarisme (bis)

Fomentant la resistència la nova societat és a tocar (bis)"


Zeigeist, the movie:




*Com que la voluntat última de l'article només com veurem la de centrar una recomanació útil, no m'allargo destacant que no parlo d'idees, sinó de consciències, per la significació errònia que té el primer concepte en contraposició a la meva posició materialista.