[NO-RES], la BSO. Esboç sobre el procés de creació.

Què passa, gentussa.

Primer de tot, com ja he fet a bastament, vull agrair als mecenes per l'aportació econòmica que ha fet possible aquest breu trajecte musical. I també al Xavi Artigas i la colla de Metromuster per la confiança i el gran vídeo (ho entendreu quan veieu el documental i la quantitat ingent d'imatges enregistrades). I al Guillem de la Conga. Però sobretot, als dos companys de viatge amb qui vam compartir dues escasses hores d'assaig i un matí de gravació amb cada un, però que van fer una aportació genial a aquesta idea sense esperar res a canvi: El Serra i el kurt (aka oest, kurt pels amics, ;)). Encara us dec un bon sopar, mamoncetes. Ja heu vist, molta repercussió i gent satisfeta amb la feina. Content, doncs.

Sense més, tenia ganes de comentar algunes coses sobre el procés que ens ha portat fins aquí:



Segurament, l'experiment que per mi és més 'original' -si és que es pot fer alguna cosa original encara...- i que bàsicament jo no havia fet mai encara és empalmar de forma brusca una part estrictament seqüenciada amb la MPC5000 amb una part totalment orgànica. És a dir, no es tractava de convidar al Santi Serratosa i a l'Esteve (Oest) a muntar-se sobre una instrumental que ja hagués fet amb la MPC5000 i el PC i/o la guitarra, sinó que -especialment amb el beat, la bateria, vaja- el Serra (quin tio i bateria més enorme...) només aparagués en les tornades i no ens les estrofes de rap (o ho fes testimonialment com finalment vaig descartar). Això té un punt d'arriscat quant a la continuïtat sonora del tema, perquè quan entra la primera tornada i els primers crits, hi ha un canvi del so de molts instruments: De baix (a l'estrofa és de sintetitzador que vaig tocar i groovejar amb l'arpegiador de l'Akai i a la tornada és un Fender Jazz Bass del germanet Arecio Smith) un canvi del so també de la bateria i del groove del beat (a l'estrofa vaig muntar dues seqüències diferents amb sons de bateria samplejats de vinil, tocats també amb l'mpc, i en canvi a la tornada entra nou bombo/caixa/plats del gran Serratosa), etc. Vaja, que no sabia com quedaria i ha quedat prou coherent el canvi. Crec que és tan radical que no queda forçat, que si el haguéssim volgut maquillar-ho hagués quedat pitjor. Bona Guillem. Al final, com en tot, les solucions radicals són les bones. Fins i tot quan se'n torna a anar el Serra després de la primera tornada, el baixón és prou digerible, no?

Pel què fa a l'harmonia del tema, ja heu vist que vaig fer una línia de baix prou senzilla de 8 compassos, una estructura, però, força més llarga que la més comuna en el rap (de 4 o menys), que crec que enriqueix prou l'estructura i que juga prou bé amb el motiu "no orgànic" principal de la instrumental de rap que són les notes del Grand Piano d'Steinway invertits (en reverse, vaja). Els arpegis de guitarra, que havia enregistrat prèviament a casa amb una acústica en algunes proves, estan -sincerament i evidentment- magistralment interpretades pel Oest i el seu solo final és acollonant. Aquest paio l'heu de veure tocar. Encara que, com en altres ocasions (a "Orfes d'occident", a "Itinerari Solidari", etc) em segueix agradant pensar i produir els arranjaments de guitarra, comptar amb la genialitat en l'execució i en les noves propostes del Oest fa que, en tots aquests temes i també en aquest, passi de treballar amb unes guitarres potables a poder tenir línies realment genials. Tot els riffs que toca els converteix en or, el xaval.

I pel què fa a la lletra, bé, poc a dir. És evident que en aquest tema es torna a palesar la clàssica contradicció que hem de torejar els MC's i altres escriptors (entre altres): Contingut vs Forma. En aquest sentit, és evident que la part anterior a la primera tornada -quan agafo la veu aliena d'algun polític o buròcrata de torn- vull esmentar tants conceptes concrets (especialment bevent de Manuel Delgado a proposta i recomanació del Xavier Artigas, director de la pel·lícula) que la forma se'n veu força ressentida. Vaja, que no són uns rapeos gaire espectaculars, com haureu notat. És en la segona part, quan sí que prenc "la nostra" veu, i parlo d'allò que "som" nosaltres, que no està sotmès a tantes restriccions conceptuals i de contingut em permet alguna filigrana més treballada quant a flows, estructures de rimes, etc. He de dir, però, que tota la segona part de la lletra està escrita el vespre abans d'anar a enregistrar-la, que és una cosa que fem sovint per intentar no sortir de l'estudi amb el tema ja avorrit...

I poc més. Us deixo també amb el making off de la gravació pels qui no l'hagueu vist i espero -igual que tots vosaltres- que aviat estigui la pel·lícula. Només pels agraïments sentits dels camarades i amics de la Colònia Castells ja val la pena haver arribat fins aquí amb aquesta minsa aportació. Ens veiem als carrers i a les taules, llibreta en mà.