Ja tornem a ser aquí després d'haver passat uns dies a Maià de Montcal treballant en el disc d'At Versaris. És curiós notar que es pot viure sense connexió amb la metròpoli, sense la xarxa de xarxes, sense cobertura i sense llegir la premsa burgesa, però no tant com adonar-se que és endollats a aquesta realitat quan es tenen més elements per emmotllar l'escriptura. En qualsevol cas, sense parar-hi més atenció, vagi per davant que estem preparant un treball del qual ens sentirem orgullosos, especialment perquè comptarem amb la col·laboració de molta gent que ens representa en aquest projecte. Com que jo també "insulto a mi conciencia ambivalente transtornada por rayar con esos surcos que después no siembran nada", reprenc la bitàcola amb una referència múltiple a un dels molts responsables que durant aquesta última temporada des de 2007 hagi escrit, sobretot, en gris: Rafael Lechowsky. Iola, aquesta última referència de 2008 que no havia postejat, és excepcional.
"No rapeo, no canto, no rimo, al final ni siquiera produzco,no voy a preparar ninguna gira, ni voy a intentar sacar ningún tipo de beneficio con esto. Solo trato de sensibilizar a las nuevas generaciones,a esos jovenes que me han escrito pidiendo referencias sobre musica negra como el soul o el jazz, a eso gente que no sabe lo que es. Es más por esa gente que por mi."
No parla davant la càmera amb la mateixa lucidesa que escriu, certament... Ens queda clar que estima a sa mare. Com que és molt possible que no sigui la millor porta d'entrada a aquest personatge, aquí teniu un vídeo d'un concert a Radio3 on interpreta els temes del què considero és dels millor discos del rap estatal fins al moment: "Donde duele inspira", però amb una banda de jazz, i aquí el tema original del disc.
I per acabar (sí, tenia pensat explicar massa coses per la llarga absència però és molt tard i ja tindrem temps...) aquí teniu el "somnis desperts" de la setmana:
Entrades
